Els nostres clàssics atemporals: joguines que perduren
Hi ha joguines que fan una cosa molt silenciosa: es queden. Es converteixen en objectes familiars dins de casa, viatgen amb nosaltres, passen d’uns germans als altres, reapareixen anys més tard i, d’alguna manera, continuen sent plenament vigents.
Sovint parlem de l’atemporalitat com si fos només una qüestió de disseny: alguna cosa prou bonica, prou senzilla o prou ben feta per resistir el pas de les modes. Però quan pensem en una joguina atemporal, pensem en una cosa una mica diferent. Una joguina atemporal és aquella que pot entrar en diferents infàncies i convertir-se en alguna cosa diferent en cadascuna d’elles. No depèn d’un personatge concret, d’una història predeterminada ni d’una única manera de jugar-hi. Pot adaptar-se a l’infant, en lloc de demanar-li a l’infant que s’hi adapti. Potser per això els objectes més senzills poden acabar sent, de vegades, els que més perduren. Una peça de fusta no els diu què se suposa que és, així que és la seva imaginació qui ho decideix. Avui pot ser una persona; demà, un arbre; l’endemà, una caseta, un tresor, un animal o alguna cosa que ni tan sols té nom. El material continua sent el mateix, però l’experiència canvia completament. I quan una joguina pot continuar canviant sense necessitat de canviar ella mateixa, potser és aleshores quan es converteix en atemporal.
A Grapat, ens encanta crear joguines pensades per quedar-se amb vosaltres —i, és clar, també amb nosaltres— durant molts, molts anys. Joguines que poden créixer al costat de la infància, ser descobertes una vegada i una altra i trobar nous significats a mesura que passa el temps. Però avui volíem fer un petit viatge al passat i recuperar quatre conjunts que fa força temps que formen part del nostre camí. Quatre sets que s’han convertit en autèntics clàssics de Grapat, cadascun amb la seva pròpia història i un lloc especial dins de la nostra col·lecció. Ens ha semblat bonic tornar-hi, recordar d’on van venir i celebrar per què, després de tots aquests anys, continuen sent tan vigents com sempre.
Així doncs, aquí teniu quatre dels nostres preferits atemporals…
Després de tots aquests anys, continua sent un dels nostres preferits. És un petit conjunt amb una vida sorprenentment gran: sis Nins, sis Mates i sis monedes, disposats amb els colors de l’arc de Sant Martí i acompanyats d’una petita bossa de roba confeccionada amb teixit certificat GOTS. Els Mates poden convertir-se en cases o recipients, les monedes poden ser menjar o tresors, i els Nins poden convertir-se en qui faci falta en cada història. El que fa especial aquest material no és la quantitat de coses que pot arribar a ser, sinó el fet que és l’infant qui decideix què són.
Bowls & Balls també va néixer l’any 2015, i és especialment meravellós per descobrir conceptes bàsics a través del joc i de l’experimentació amb les mans: omplir i buidar, tapar i destapar, amagar i trobar, relacionar colors i explorar quantitats. I, és clar, els bols rarament continuen sent bols durant gaire temps. Es poden convertir en nius, llits, barques, barrets o petites casetes. Un exemple preciós de com les accions més quotidianes poden convertir-se en descobriments plens de sentit. Ens encanta que aquestes peces puguin trobar-se amb l’infant exactament allà on és, oferint-li alguna cosa diferent en cada moment de la infància sense necessitat de ser redissenyades mai.
Un any més tard, el 2016, els Nins Carla es van incorporar a la família, amb dotze Nins, 72 anelles i 36 monedes en els colors de l’arc de Sant Martí. És un material que pot convidar els infants a classificar, agrupar, relacionar i explorar altres formes de pensament logicomatemàtic, però reduir-lo només a aquestes possibilitats seria deixar de banda bona part del que el fa interessant. Les anelles es poden enfilar, apilar, comptar o transformar en elements d’un joc; les monedes es poden ordenar, recollir, intercanviar o escampar; i els Nins poden convertir-se en personatges amb personalitats, famílies i històries pròpies. El que comença com una exploració sensorial del color, la forma i el moviment pot anar convertint-se, a poc a poc, en un joc més complex de relacions, símbols i narracions. Un infant pot descobrir primer quantes anelles caben al voltant d’un Nin i, mesos o anys més tard, utilitzar aquestes mateixes anelles per construir una casa per a tota una comunitat. Els objectes no han canviat. L’infant sí, i les possibilitats han crescut amb ell. Aquesta capacitat d’adaptació és part del que permet que un material continuï sent rellevant al llarg del temps.
I després hi ha Sticks, creat l’any 2018, potser un dels materials més ambigus de la nostra col·lecció. Divuit peces de fusta en sis colors, distribuïdes en tres gammes cromàtiques, sense cap personatge ni funció evident que indiqui a l’infant què són. Un dia poden formar un bosc; l’endemà, un petit poble; un altre dia, potser simplement es poden ordenar per colors i deixar-les allà perquè aparegui un joc completament diferent. Quan no diem als infants què és una cosa, els donem l’oportunitat de decidir-ho per si mateixos. Com menys definit és l’objecte, més espai hi ha perquè sigui la imaginació qui el defineixi.
Fets per durar, creats per evolucionar
Potser això és el que connecta aquests quatre materials, malgrat les seves diferències. No són atemporals perquè hagin romàs intactes al llarg del temps; són atemporals perquè han sabut viatjar a través del temps sense perdre les seves possibilitats. Una joguina creada el 2015 encara pot tenir tot el sentit per a un infant nascut anys més tard perquè no pertany a una tendència concreta, a una pantalla concreta, a una història concreta ni a un moment determinat. Pertany a l’infant que hi està jugant. I potser per això tampoc pensem en aquestes joguines com a productes acabats. Són més aviat punts de partida. Donen als infants un grapat d’elements i els permeten decidir què passarà després.
Un petit tros d’història de Grapat
Quan mirem enrere i pensem en els anys que han passat des que aquestes joguines van ser creades, no veiem només productes que han continuat formant part d’un catàleg. Veiem milers de mans que les han agafat, butxaques que les han portat amunt i avall, prestatges on han viscut, terres on han quedat escampades i mons que s’han construït al seu voltant. Veiem germans jugant junts, infants descobrint-les per primera vegada i adults reconeixent una peça familiar que els connecta amb els seus propis records d’infància. Això és el que, per a nosaltres, converteix una joguina en un clàssic. No simplement el fet de ser antiga, popular o fàcil de reconèixer, sinó la capacitat de formar part de la vida de les persones d’una manera que se sent pròpia i personal. Una joguina atemporal no explica sempre la mateixa història; dona a cada infant la possibilitat d’escriure’n una de completament diferent.
Segurament per això, després de tots aquests anys, encara ens emocionem quan veiem un grup de Nins drets junts, una pila d’anelles esperant per ser enfilades, una bowl amagant una bola de colors a sota, o uns quants Sticks convertint-se en un bosc al mig del terra del menjador. Són petites peces de fusta, aparentment senzilles. Sabem exactament com es van fer, d’on venen i quant de temps fa que formen part de Grapat. Però mai sabrem en què es convertiran després. I potser aquesta és la cosa més bonica d’un clàssic: es queda, mentre tot el que l’envolta continua canviant.
2026
