Dissabte 13 de juny vam convidar les fam\u00edlies a participar en una experi\u00e8ncia senzilla per\u00f2 significativa anomenada Question The Rules (Q\u00fcestiona les normes).<\/p>\n
La campanya comen\u00e7ava amb una pregunta molt simple:<\/p>\n
\u00abSi poguessis escollir una cosa que normalment no est\u00e0 permesa a la teva fam\u00edlia, quina seria?\u00bb<\/p>\n
La vam imaginar com una oportunitat per recon\u00e8ixer una cosa que sovint oblidem: els infants tamb\u00e9 tenen dret a ser escoltats. Vol\u00edem oferir-los un espai per expressar-se, per compartir el seu punt de vista i per experimentar qu\u00e8 significa participar en les normes que donen forma a la seva vida quotidiana. Tamb\u00e9 esper\u00e0vem que anim\u00e9s les fam\u00edlies a aturar-se un moment i reflexionar sobre els l\u00edmits que creen i les raons que hi ha al darrere.<\/p>\n
Els infants van respondre de manera genu\u00efna i sincera. El que no esper\u00e0vem era que la pregunta acab\u00e9s tornant als adults. A mesura que els infants comen\u00e7aven a q\u00fcestionar les normes, molts pares i mares van comen\u00e7ar a q\u00fcestionar les seves pr\u00f2pies. El que va comen\u00e7ar com una invitaci\u00f3 a q\u00fcestionar les normes va acabar revelant una cosa m\u00e9s profunda: molt sovint, darrere de cada norma hi ha una hist\u00f2ria. Una hist\u00f2ria sobre la por, la confian\u00e7a, les creences heretades, els valors familiars i el delicat equilibri entre protegir els nostres fills i filles i permetre\u2019ls convertir-se en qui s\u00f3n.<\/p>\n
Les hist\u00f2ries que vam rebre no parlaven realment de normes, sin\u00f3 del seu origen.<\/p>\n
\u201cA vegades diem \u2018no\u2019 als nostres fills i filles sense ni tan sols aturar-nos a preguntar-nos si aquest \u2018no\u2019 \u00e9s realment necessari.<\/p>\n
A vegades prov\u00e9 de convencions socials. Altres vegades, simplement perqu\u00e8 \u00e9s el que vam escoltar dels nostres propis pares.<\/p>\n
Ens agradaria convidar els infants a q\u00fcestionar el \u2018no\u2019, i tamb\u00e9 els adults a reflexionar-hi. Mereix cada \u2018no\u2019 l\u2019autoritat que li donem? O alguns s\u00f3n simplement h\u00e0bits transmesos de generaci\u00f3 en generaci\u00f3 sense haver estat mai q\u00fcestionats?\u201d<\/p>\n
<\/p>\n
Una de les hist\u00f2ries que vam rebre parlava d\u2019una nena que volia que li permetessin saltar des d\u2019una d\u2019aquelles torres de joc que trobem a molts parcs infantils. Res feia pensar que la situaci\u00f3 fos perillosa. Tot i aix\u00f2, durant anys, aquell havia estat un l\u00edmit que altres havien establert per a ella. La ra\u00f3 no tenia res a veure amb la torre. Estava relacionada amb la por a les altures de la seva mare.<\/p>\n
Sense adonar-se\u2019n del tot, havia convertit aquella por en una norma. Una norma que no protegia la seva filla d\u2019un perill real, sin\u00f3 que la protegia a ella mateixa del seu propi malestar.<\/p>\n
Aquell dissabte, la nena va tenir l\u2019oportunitat de saltar des d\u2019una certa al\u00e7ada per primera vegada en els seus deu anys de vida. I la mare va tenir l\u2019oportunitat de fer un salt diferent: mirar cap endins i distingir all\u00f2 que li pertanyia a ella d\u2019all\u00f2 que pertanyia a la seva filla.<\/p>\n
A vegades, els l\u00edmits que posem als nostres fills i filles neixen m\u00e9s de les nostres pr\u00f2pies pors que no pas d\u2019una amena\u00e7a objectiva.<\/strong><\/p>\n \u201cA vegades les paraules \u2018fa fred\u2019 surten de la nostra boca autom\u00e0ticament, simplement perqu\u00e8 \u00e9s gener. I posem un abric als nostres fills i filles abans de donar-los l\u2019oportunitat d\u2019experimentar qu\u00e8 significa realment tenir fred.<\/p>\n No els estem exposant a cap perill \u2014almenys no all\u00e0 on vivim. Potser nom\u00e9s a un petit risc.<\/p>\n Com a mare, la meva \u00fanica preocupaci\u00f3 era assegurar-me que l\u2019abric fos a la motxilla, preparat per si el necessitaven. La resta preferia deixar-ho a l\u2019experi\u00e8ncia, al cos i a la seva pr\u00f2pia capacitat d\u2019adonar-se de quan tenien fred.\u201d<\/p>\n <\/p>\n Una altra hist\u00f2ria ens va desafiar d\u2019una manera completament diferent. Una mare ens va explicar que a casa seva no est\u00e0 perm\u00e8s pintar. A primera vista, algunes persones podrien considerar aquesta norma irracional. Per\u00f2 quan la va explicar, va apar\u00e8ixer una realitat m\u00e9s complexa.<\/p>\n Per a ella, l\u2019ordre i la cura de l\u2019espai compartit s\u00f3n importants. Pintar no nom\u00e9s deixa taques; tamb\u00e9 li genera una incomoditat que li impedeix estar plenament present i gaudir del moment amb el seu fill.<\/p>\n Per aix\u00f2, la decisi\u00f3 no va ser permetre pintar a casa a qualsevol preu, ni tampoc prohibir-ho completament. El que va fer va ser trobar un altre espai on el seu fill pogu\u00e9s explorar lliurement amb colors, pinzells i materials que embruten.<\/p>\n En aquesta hist\u00f2ria no hi vam trobar una necessitat enfrontada a una altra, sin\u00f3 un intent de donar espai a totes dues. D\u2019una banda, el l\u00edmit genu\u00ed d\u2019una mare respecte a la cura de l\u2019espai compartit. De l\u2019altra, la necessitat de l\u2019infant d\u2019experimentar i expressar-se a trav\u00e9s de la pintura.<\/p>\n Aquesta hist\u00f2ria ens va recordar que q\u00fcestionar una norma no sempre porta a eliminar-la. A vegades porta a comprendre-la millor. Un \u2018no\u2019 aut\u00e8ntic, quan respon a una necessitat real, pot continuar sent un \u2018no\u2019. La difer\u00e8ncia \u00e9s que la necessitat de l\u2019altra persona no desapareix; tamb\u00e9 \u00e9s reconeguda i troba un lloc on poder desplegar-se.<\/p>\n L\u2019objectiu no \u00e9s la permissivitat. L\u2019objectiu \u00e9s la consci\u00e8ncia.<\/p>\n Potser \u00e9s aqu\u00ed on resideix el veritable valor de q\u00fcestionar les normes: transformar all\u00f2 que heretem en decisions conscients. I s\u00f3n les decisions conscients les que, finalment, donen forma a la cultura familiar.<\/p>\n <\/p>\n Una altra mare ens va escriure per explicar-nos una situaci\u00f3 molt diferent. Quan va plantejar la pregunta als seus fills, li van respondre que no hi havia cap norma que volguessin canviar. Tot i aix\u00f2, s\u00ed que li van plantejar un repte: volien poder utilitzar la viol\u00e8ncia durant un dia.<\/p>\n La resposta de la mare va ser un no rotund.<\/p>\n No perqu\u00e8 no estigu\u00e9s disposada a escoltar la proposta, ni perqu\u00e8 rebutg\u00e9s la conversa. De fet, la pregunta havia complert el seu prop\u00f2sit: la norma havia estat posada sobre la taula i examinada. Per\u00f2 algunes normes, fins i tot despr\u00e9s de ser q\u00fcestionades, continuen sent necess\u00e0ries.<\/p>\n Aquesta mare ens va recordar que educar no consisteix nom\u00e9s a revisar els l\u00edmits que heretem. Tamb\u00e9 implica sostenir aquells valors que considerem fonamentals. El respecte pels altres, la cura m\u00fatua o el rebuig a la viol\u00e8ncia no eren, per a ella, normes arbitr\u00e0ries, sin\u00f3 expressions de la cultura familiar que volia transmetre.<\/p>\n Potser q\u00fcestionar una norma no sempre t\u00e9 com a objectiu canviar-la. A vegades el seu valor resideix precisament a confirmar per qu\u00e8 continua existint.<\/p>\n <\/p>\n Un dels moments m\u00e9s bonics va passar quan la pregunta va canviar de direcci\u00f3. Una mare va preguntar al seu fill quina norma li agradaria q\u00fcestionar. Ell va respondre que li agradaria poder anar amb patinet dins de casa. Per\u00f2 despr\u00e9s li va retornar la pregunta:<\/p>\n \u00abI tu qu\u00e8 escolliries?\u00bb<\/p>\n La mare es va quedar pensant. Finalment va respondre que, quan era petita, li hauria agradat poder menjar amb pijama i anar descal\u00e7a tot el dia. Llavors va apar\u00e8ixer una tercera persona a la conversa, tot i no ser-hi present: el seu propi pare.<\/p>\n Va explicar que aquelles eren normes que mai havia pogut q\u00fcestionar. Normes que, molts anys despr\u00e9s, continuaven vives en la seva mem\u00f2ria.<\/p>\n En aquell instant, tres generacions van entrar a la conversa alhora: l\u2019infant, la mare i la nena que aquella mare havia estat una vegada. La pregunta havia aconseguit reunir-les al voltant d\u2019una mateixa reflexi\u00f3: quines normes heretem, quines conservem i quines decidim transformar.<\/p>\n La pregunta va continuar viatjant. Una altra mare ens va explicar, entre rialles, que va acabar visitant el seu propi pare per preguntar-li una cosa que feia anys que no q\u00fcestionava: per qu\u00e8 mai li havia perm\u00e8s utilitzar la seva m\u00e0quina d\u2019exercici.<\/p>\n L\u2019escena tenia alguna cosa entranyable. Una dona adulta recuperant una pregunta de la seva inf\u00e0ncia i un pare intentant recordar les raons d\u2019una norma que havia donat per descomptada durant anys.<\/p>\n El que ens va emocionar no va ser tant la resposta com el gest. Una pregunta aparentment senzilla havia obert una conversa entre generacions que probablement mai no hauria tingut lloc d\u2019una altra manera.<\/p>\n <\/p>\n Si hi ha una cosa que aquesta experi\u00e8ncia ens va ensenyar \u00e9s que les normes rarament s\u00f3n nom\u00e9s normes. S\u00f3n pors, valors, records, creences culturals i, sobretot, la intenci\u00f3 genu\u00efna de cuidar els nostres fills i filles. A vegades s\u00f3n saviesa heretada. A vegades s\u00f3n ferides heretades. I sovint s\u00f3n totes dues coses alhora.<\/p>\n Question The Rules ens va ensenyar que q\u00fcestionar una norma no implica necess\u00e0riament canviar-la. Algunes van desapar\u00e8ixer. D\u2019altres van trobar nous camins. D\u2019altres van romandre exactament on eren. Per\u00f2 gaireb\u00e9 totes es van transformar en alguna cosa diferent: van deixar de ser normes heretades per convertir-se en decisions conscients.<\/p>\n Perqu\u00e8 una fam\u00edlia no es construeix nom\u00e9s a trav\u00e9s dels l\u00edmits que estableix, sin\u00f3 tamb\u00e9 a trav\u00e9s de les converses que s\u2019atreveix a tenir sobre aquests l\u00edmits.<\/p>\n Creiem que el m\u00f3n necessita infants prou valents per q\u00fcestionar les normes. I aquesta experi\u00e8ncia ens va recordar que tamb\u00e9 necessita adults prou valents per revisar-les.<\/strong><\/p>\n Gr\u00e0cies a totes les persones que van compartir les seves hist\u00f2ries, els seus dubtes, les seves reflexions i la seva valentia. Ens vau recordar que q\u00fcestionar les normes no \u00e9s un acte de rebel\u00b7lia, sin\u00f3 una manera d\u2019entendre millor el m\u00f3n que habitem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una pregunta senzilla va revelar que darrere de cada norma familiar hi ha una hist\u00f2ria que mereix ser escoltada.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":13427,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"single copy.php","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[81],"tags":[],"class_list":["post-13434","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-news-ca"],"acf":[],"yoast_head":"\nQuan un l\u00edmit \u00e9s v\u00e0lid encara que sembli irracional<\/strong><\/h3>\n
Quan un l\u00edmit es mant\u00e9<\/strong><\/h3>\n
Quan una pregunta obre tres generacions<\/strong><\/h3>\n
El que vam aprendre<\/strong><\/h3>\n